HOSTALERIA I GENTRIFICACIÓ

Un text d’Espai Veïnal Cabanyal   Hostaleria&Gentrificació

Sobre els intents de “mediació” amb veïnes que okupen al Cabanyal.
El passat dimarts 7 de juny visitares –escortat per policies de paisà- el Cabanyal per tal de “fer-te la foto” amb la signatura del conveni que anuncia la inversió de 5 milions d’euros en subvencions per a habitatges al barri. A la imatge immortalitzada t’acompanyà el nou cabdill del Cabanyal, Vicent Gallart: un autèntic “trepas” que ha sabut esperar pacientment com a president de l’Associació de Veïns per a què, amb el canvi de govern municipal, el seu amic Vicent Sarrià –regidor d’Urbanisme pel PSOE- el col·loques com a nou gerent de l’empresa municipal Plan Cabanyal-Canyamelar S.A., quedant tot ben lligat. Durant la ràpida i vigilada estància al barri aprofitares per visitar –a certa distància prudencial- la vivenda okupada que preteneu desallotjar primer, on apel·lares a la «confiança» que tens en que els okupes «siguen raonables». Doncs bé Molt Il·lustre batlle, així serà. Serem raonables amb allò que pensem:
En relació amb el que vosaltres enteneu per mediació: la mediació és un procés que es caracteritza per la neutralitat de les parts, no pot vindre donada per part de qui té “la paella pel mànec”. La participació de les parts hauria de ser totalment voluntària, no obligada com aquesta. El procés hauria de ser imparcial i informal, no potenciat per tècnics. L’acord caldria que satisfera a les diferents parts, sense guanyador ni perdedor, com és el cas del que ens ocupa. Això té un altre nom: Xantatge. En poques paraules, el que voleu dir-nos és: o se n’aneu per les bones o per se n’aneu per les males. I sabem que l’Ajuntament no té res a oferir amb aquesta mediació (això seria “caciquisme”). Tampoc ho voldríem.
Un diàleg amb les Institucions és impossible i – sobretot – no desitjable. El diàleg es caracteritza per ser un intercanvi de paraules i d’idees en peu d’igualtat i de manera horitzontal entre les dos o més parts que hi intervenen. Entenem que no ens podem posar en peu d’igualtat amb ningú que conforma les Institucions i tampoc amb cap tècnic d’elles, ja que actuen des d’una posició de poder. La història ens demostra que la mediació de les Institucions sols significa la desactivació i pacificació dels conflictes socials mitjançant la cooptació i el xantatge. No ho acceptem.
Sobre l’elecció d’aquest habitatge per a fer la seu del Servicis Socials: 1) L’elecció d’aquest habitatge l’ha fet Vicent Gallart -fet que es demostra amb la notícia del Levante-EMV on apareixen els plànols arquitectònics de la casa aportats per aquest personatge- de manera premeditada, sabent que s’està fent ús d’aquest per gent que molesta al procés gentrificador; 2) És de sobra sabut que hi han centenars d’habitatges de titularitat pública buits i en desús, molts dels quals compleixen les característiques arquitectòniques i de localització necessàries per servir de seu de Serveis Socials, així que no ens vengueu la moto de que sols és possible fer-ho en eixe habitatge. Aleshores, perquè s’escull aquest habitatge?; 3) Que els okupes «impedeixen» la construcció de la seu de Serveis Socials és una excusa perfecta per legitimar els desallotjaments.
Sobre la criminalització de l’okupació per part dels mitjans de comunicació: Sr. Batlle, aquesta carta no ens dóna per fer-te un estudi detallat de la intoxicació mediàtica que estem presenciant, ja que apareixem en articles de premsa cada dos dies, això que t’ho mostre el teu gabinet de premsa, que per això cobra. Sols ressaltarem allò més destacable: 1) Qui no siga capaç d’observar que la premsa està utilitzant el típic manual de criminalització i intoxicació és que és cec. Primer començaren per dividir entre els okupes “amb K” i els okupes de famílies sense recursos, per a posteriorment poder atacar més fàcilment als primers; ja que de cara a la galeria queda més mal desallotjar a les famílies en risc d’exclusió social (però de ben segur sabem que els okupes “amb K” sols són el primer plat en aquest procés d’expulsió veïnal), a la par que sabeu que juntes som més fortes; 2) No és gens casual que amb el Partit Popular era Las Provincias qui s’encarregava d’aquesta criminalització (que ara callen, ja que ací tenen pocs vots que traure) i ara és el Levante-EMV qui assumeix aquest paper (que estan al servei del vostres socis de govern, el PSOE), tenint a miserables pseudoperiodistes (que fins i tot han publicat direccions d’habitatges okupats) al servei de Sandra Gómez i Vicent Gallart, i a la qual tu has contribuït dient que els okupes al Cabanyal «tenen cotxes Golf i pagues mensuals de 1000€» (sobren les paraules…); 3) La mentida i la difamació són una constant en aquest periòdic (i en altres com El Confidencial), i aquesta intoxicació ja l’hem viscuda en anteriors ocasions, així que és ben fàcil veure els passos que van donant; 4) Tota aquesta intoxicació mediàtica té un únic objectiu: aplanar i preparar el camí (creant opinió pública) per tal de legitimar les actuacions repressives en forma de desallotjaments i expulsions; 5) Des de les instàncies de poder esteu creant – en forma de relat – un nou enemic interior, un buc expiatori, per tal de justificar la vostra inoperància en el barri: ara la degradació és el nou mal que assoleix el Cabanyal, i com no, ara resulta que l’okupació és el germen que representa aquesta degradació, que és un virus que es contagia i arrasa per allà on passa. Ara l’okupació és la culpable de tots els mals del barri. I després de tot, encara preteneu algun tipus de mediació?
Sobre el paper real de l’okupació al Cabanyal i els nostres motius, ara repetirem alguns dels arguments que ja em esmentat en anteriors ocasions: 1) En un principi, part de la gent que ha okupat cases de l’Ajuntament ha sigut amb la motivació política de resistir front al perill dels enderrocs que l’antic projecte de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibàñez representava (i ben bé que els ha vingut això a part de la gent del Salvem que ara ho ignora, intentant utilitzar-nos com a força de xoc en els fets d’abril de 2010), alhora que amb la motivació d’habitar un barri on l’expulsió veïnal era i és un fet; 2) A hores d’ara habitar en cases okupades segueix sent una de tantes maneres d’enfrontar-se a la gentrificació, a la qual l’empresa municipal Plan Cabanyal-Canyamelar S.A. està contribuint amb la venda de patrimoni públic a mans privades, alhora que el tipus de població que s’està beneficiant del negoci immobiliari són estrangers i nacionals amb molts recursos, i no precisament refugiats polítics o econòmics, dels quals vosaltres feu bandera en el balcó del consistori; 3) L’habitatge no és una qüestió de drets socialdemòcrates plasmats en una Constitució perversa i continuista, sinó que la gent també okupa perquè es nega a dedicar la seua vida a treballar explotada en feines precàries, mentre a totes les ciutats hi ha vivendes buides producte de la corrupció i l’especulació d’empresaris i polítics. 4) Si no volem marxar de les cases és per aquests motius, i no per qüestions personalistes, el qual podrem demostrar després dels desallotjaments.
Així que senyor alcalde, NO MARXEM.
Algunes veïnes que okupen al Cabanyal

L’ajuntament d Vlc comença l’expulsió del veïnat del Cabanyal – EVC

L’Espai Veïnal del Cabanyal us convida a un espai de reflexió de tot el que està passant al Cabanyal últimament…no falteu..!!

veusdelcabanyal_3.jpeg

CRÒNICA JUDICI MARGAconcentracio

Tornen els Sopadors vegans  a l’Ateneu. Seràn els Dimecres (en principi previ avís) a les 21:00h. Constaràn de primer, segon plat i postre per 5€ destinats al col·lectiu Tokata. Una ferramenta de suport a presxs en lluita i per l’abolició del sistema penitenciari des d’una perspectiva llibertaria.

Per a més informació visiteu la web www.tokata.info

Aquest dimecres 4 de Novembre tindrem de menú:

-Crema de xampinyons.

-Pastís de mill amb verdures.

-Mousse de pruna.

CSutICUW4AAMeqv

Des del grup Aürt (Ateneu Llibertari del Cabanyal) publiquem una nova poblicació:

“De la Prolongació a la Gentrificació.” Reflexions sobre el conflicte del Cabanyal. [Set. 2015]

De la Prolongació a la Gentrificació. Cabanyal 2015

Les xerrades i debats tindran lloc en La Col·lectiva (c/ Cura Planelles 2). Cabanyal Diptic Diptic2

Per un procés de participació autoorganitzat al Cabanyal

Estem presenciant com el nou panorama polític valencià ha suposat que, després de la paralització tan desitjada del projecte de prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, el barri del Cabanyal es veja afectat directament per la gentrificació. Una gran part de la població que resideix en el barri podria veure’s en la situació d’haver de marxar pel seu baix poder adquisitiu o la seua condició de marginals. Aquest procés afectarà també al preu de l’habitatge, per la qual cosa molts altres podrien veure’s afectats igualment per la pujada dels preus de lloguer i d’altres recursos comercials. Una elitització urbana que no té en compte a les persones més enllà del seu capital particular.

La gentrificació és un procés socioeconòmic derivat del urbanisme capitalista que està produint-se en molts barris i ciutats. Es tracta de la substitució d’una població amb recursos baixos o limitats per una altra de classe alta o adinerada. Sol donar-se en zones urbanes degradades o abandonades per l’administració, les quals són vistes com a llocs amb un potencial per al desenvolupament de negocis, principalment immobiliaris i d’altres tipus. En la nostra ciutat, en barris com El Carme o Russafa, estem veient com en els darrers anys les classes populars i immigrants estan sent substituïdes per un tipus de població dedicada al negoci de l’oci i el turisme.

Les mesures adoptades pel nou equip de l’ajuntament en relació amb el barri semblen apuntar en aquest sentit. Ha arribat poca informació als veïns/es del carrer, a una gran part d’ells se’ls ha exclòs i invisibilitat rere els nous plans d’urbanisme social que es preparen, mentre es parla sense parar de participació ciutadana. L’augment de la presència policial, pràctiques de registres i identificacions a qualsevol persona que passege per la “zona zero” amb l’excusa del tràfic de drogues i la persecució a les anomenades xatarreries; són exemples de mesures de pressió que afecten directament a la població més vulnerable. L’assumpte de les xatarreries és especialment significatiu. En primer lloc, caldria dir que una xatarreria és un lloc on es comercia amb ferralla, cosa que no existeix en el Cabanyal. Part de la població pobra es dedica a emmagatzemar ferralla per a després vendre-la, sent aquest un dels seus principals recursos econòmics. El qualificar aquests magatzems com a negocis i perseguir-los suposa acabar amb la seua forma de guanyar-se la vida, i per tant, forçar-los a buscar un altre lloc en el qual poder dedicar-se a aquesta activitat. Es criminalitza així la pobresa i s’utilitza a la policia com a executor administratiu del Pla d’Emergència dictat des de l’Ajuntament.

Aquesta situació ha impulsat a diversos col·lectius del barri a treballar conjuntament per a reivindicar i desenvolupar un procés de participació obert en el qual capien sensibilitats i punts de vista que no s’estan considerant suficientment fins al moment. La idea no és simplement fer propostes sobre els aspectes socials que no estan sent considerats des de l’ajuntament, sinó treballar en el seu desenvolupament al marge de que siguen després ateses o no pel nou govern de la ciutat.

Davant el procés de gentrificació, entenem com a mesures urgents a dur a terme, la resistència a la deportació de la població amb major risc de ser exclosa, cercant que conserven un habitatge digne i el seu context social, així com alternatives per a mantenir el seu mitjà de subsistència sense que cause problemes de convivència amb altres veïns/es, com podria ser la creació d’una cooperativa per a l’emmagatzematge de ferralla. En un segon pla entenem com a necessari que es respecten els diversos espais autogestionats que existeixen en el barri i que desenvolupen una considerable funció social, així com el treball que realitzen diversos col·lectius i associacions en temes d’autogestió, educació i drets socials.

L’obertura d’aquest procés de participació pretén arreplegar necessitats i propostes amb les quals construir un model de convivència per al barri en el qual siguen els propis veïns/es els qui decideixin sobre el futur que volen per al Cabanyal. L’Espai Veïnal del Cabanyal es constitueix com a un lloc de confluència de propostes per al barri. Així, us convidem a participar en la pròxima assemblea que tindrà lloc el 8 de setembre a les 20:00h al solar del Clot (bloc Jarabo).

Espai Veïnal del Cabanyal per un procés de participació autoorganitzat, Juliol del 2015.

Contacte: espaiveinalcabanyal@riseup.net

octavetaoctaveta2

Des del grup Aürt ens complau convidar-vos a les jornades sobre gentrificació i participació ciutadana que tindran lloc durant l’últim cap de setmana de setembre i el segon d’octubre al Cabanyal. Aquesta oportunitat de debat i autoformació sorgeix des de la necessitat de crear un discurs propi i visibilitzar resistències anticapitalistes, front al nou context polític i social que estem presenciant. Hem escollit el tema de la gentrificació per un motiu evident: el nostre barri està en perill de ser sotmès a un procés d’elitització salvatge que cal analitzar, conèixer i sobretot, combatre. Vegem necessari reflexionar conjuntament al voltant dels elements motrius del procés gentrificador, així com de conceptes com Participació Ciutadana i autoorganització.Gentrificació, participació ciutadana i resistències